Aquesta   carta. escrita per Chopin el 28 de desembre de 1838. té una especial importància en raó de la informació que conté sobre l’estada del compositor a la Cartoixa de Valldemossa.  ’Pots imaginar-me entre els  roquissars  i la mar.  en    una cel·la d’una immensa Cartoixa abandonada.  amb  portes més grans que qualsevol de les portes cotxeres de París. […] T’escric des d’un lloc  ben  estrany (…) Cada vegada que m’he traslladat de Palma a Valldemossa ha estat  sempre  amb el mateix cotxer. però mai pel mateix camí. […] Al no veure mai estrangers no saben quin preu reclamar-los  per les coses que  els  venen. Però tot  això no és més que un gra d’arena  en comparació  amb aquest cel. aquesta poesia que emana de totes parts i els vius colors d’aquest paisatge. És un dels més bells del món i els ulls dels homes encara no l’han  deslluït’.